ELS MASSAIS A KENYA

Safari en la llengua swahili significa viatjar. I això és el que vem fer a Kenya -un dels països de l’Àfrica oriental, on és habitual fer aquest tipus de viatge-. Durant una setmana vem recórrer alguns dels indrets més importants del país. Des de Nairobi a Massai Mara, Nakuru, Ambosselli o bé passant un parell de dies a Mombassa (la segona ciutat en importància de Kenya).

La veritat és que portàvem uns dies recorrent alguns països del continent. Sud-Àfrica, Zimbawe i Zambia (aquest darrer per veure les Victoria Falls (cascades Victòria) des de un helicòpter. I és ben cert, que qui va una vegada a l’Àfrica hi torna de bell nou.

Hem acabat d’esmorzar al hotel on hem estat allotjats durant una nit. Els nostres guies en Peter i en Ben (el primer kikuyu i el segon massai), ja han carregat les maletes en els dos 4x4 en els quals viatjarem. En pocs minuts sortirem fins el nostre primer destí. La Reserva Nacional de Massai Mara.

Nairobi

Cascades Victòria

Un cop als afores de Nairobi, la capital del país, anem observant des de les finestres del 4x4, cases de diversa índole. Moltes estan pintades de colors diversos que aviven el paisatge. Són casetes tipus barraques on hi viuen les famílies més humils de la capital. En Peter ens fa el comentari de que ell i la seva família viuen en aquesta zona de l’extraradi. Ell és el nostre conductor, el guia amb qui anirem durant tota la resta de la setmana. És un home amable i amb qui jo acabaré fent-hi una bona relació ja que vaig asseguda al davant i ell m’acaba dient que sóc la seva “copilota”. Ell pertany a la ètnia dels kikuyus (la més nombrosa a Kenya, a dia d’avui). I ell se sent orgullós de ser-ho tot i que es considera un home modern, actual.

Ja fora de l’extraradi de la capital, la carretera va vorejant la gran vall del Rift (Rift Valley) que ocupa bona part del continent africà (té més de 4.800 km) i a on comencem a gaudir del paisatge que ja és transforma amb diversa vegetació.

La calor comença a ser asfixiant i això no és res comparat amb el que ens espera. El camí serà llarg i cansat tot i que ens aturem per fer un parell de parades tècniques necessàries.

Arribats en un punt determinat de la carretera hi ha una bifurcació i el camí comença a tornar-se dificultós. A més de la calor, sots i la pols es tornen companys durant unes quantes hores i dins el cotxe mirem de posar-nos còmodes amb coixins inflables que van enganxats al coll intentant així evitar la brusquedat dels cops provocats pels sotracs.

Tot i així de tant en tant, comencem a veure els primers habitants de la zona. Algunes zebres passen de pressa i també girafes caminant majestuosament. És tot un espectacle que més endavant tindrem l’ocasió de veure amb més esplendor .Aquestes són les primeres pinzellades al nostre safari fotogràfic de Kenya.

És gairebé migdia quan arribem a Massai Mara. Segueix fent calor i el cel està enterbolit i cauen algunes gotes de pluja. Un grup de massais homes ens venen a rebre i ens porten cap el poblat. La pluja comença a intensificar-se i ens hem d’aixoplugar en un petit cobert amb el cap de la tribu i els massais homes que ens han rebut inicien una dansa de benvinguda. Van caminant i cantant des d’una certa distància i posteriorment és planten davant nostre i alguns d’ells comencen a saltar amb uns salts espectaculars com si fos una mena de competició de salts a veure qui el fa més alt. Mentre ho fan no deixen de cantar i moure el cos d’una manera àgil i gràcil, són alts i prims, i la majoria, es mouen sense cap dificultat.

Noies massais cantant una cançó

Hem tirat un munt de fotos durant l’actuació dels massai i també filmat, paga la pena tenir un bon record d’aquesta rebuda espectacular.

L’explicació de com viuen al poblat la fa en Peter que fa poc temps que treballa a l’ agència concertada dels safaris. De sobte, unes noies joves comencen a cantar una bonica i alegre cançó. Les miro i veig que van rapades i vesteixen amb teles de vius colors a més porten les cares pintades de color vermell (símbol de respecte als seus déus).

Finalitzada la cançó desapareixen. Un noi les mira i els hi fa algun tipus de senyal. Ràpidament desfan el grup com per art d’encanteri. Ens conviden a conèixer els costums i tradicions i volen que entrem dins de les seves cabanes. Mentre anem caminant fins arribar a les cases construïdes per les dones. Les fan amb els excrements de les cabres barrejades amb aigua ho van amassant fins obtenir una massa que deixen assecar al sol. Un cop assecada les uneixen i d’aquesta manera les van construint. Les cabanes estan distribuïdes en dues parts. Hi ha dues entrades. En una d’elles hi ha lloc per a guardar el ramat, i l’altra, és l’entrada principal on hi viuen les famílies.

Entrem dins de la cabanya, és molt calorosa, només tenen una mena de petit forat (com si fos un ull de bou) que fa de finestra. Anem a ajeure’ns al terra que està cobert per unes teles però ens avisen de que hem de sortir perquè no ens queda gaire temps ja que hem de continuar el viatge.

Sortim fora del recinte de les cases. Allà hi ha unes taules amb tot d’artesanies fetes per les dones i nenes massais. N’hi ha molta varietat de braçalets multicolors, màscares i d’altres objectes que comprar o mirar. A l’hora de pagar hem de regatejar la mercaderia escollida. Tot i que ells no donen el seu braç a torçar, continuem regatejant fins arribar a un preu raonable.

Ens acompanyen fins als cotxes. Un d’ells m’agafa la mà fixant-se en el meu rellotge i em demana de fer un canvi. Evidentment li dic que no hi ha canvi possible, això sí, rient. Ara encara ens queda una estona fins arribar als lodges on estarem hostatjats i per la tarda començarem l’aventura del safari fotogràfic.