A REVEURE CHÚS!!!

Si la memòria no em falla a la tardor del 2009, va sortir publicat un escrit en aquesta mateixa revista sobre un viatge que havia realitzat l’any anterior. Islàndia. En ell a més de descriure les sensacions que hom té quan trepitja per primer cop aquesta terra, vaig aprofitar la avinentesa per entrevistar en Chús –el guia- que durant una setmana va delectar-nos amb explicacions sàvies fent-nos partícips en conèixer i estimar aquesta illa del gel i del foc misteriosa i enigmàtica però plaent.

Ara però retorno a Islàndia evocant multitud d’imatges que se’m succeeixen una darrera l’altre davant dels ulls com petites espurnes de records inoblidables, impossibles d’esborrar del calaix de la memòria. Una d’aquestes imatges és la d’en Chús, ja que malauradament ja no hi és entre nosaltres. El passat 28 de juny mentre exercia la seva tasca de guia turístic va patir un accident mortal dins d’una cova en caure-li al damunt un bloc de gel.

És per això que vull dedicar aquest escrit a la seva memòria.

Estimat i recordat Chús,

Desitjo que aquestes paraules t’arribin com una alenada d’aire fresc allà on el sol de mitja nit sempre perdura i la pau i la serenor segueixin acompanyant-te en aquest nou camí de calma i harmonia.

Un petó. De M a C.

De nord a sud i d’est a oest, un estol de frarets s’estén com una immensa catifa de teixida fil per randa en blanc i negre sota el cel rúfol i agrisat d’Islàndia. La brisa suau acompanya el batec majestuós i senyorívol de les aus mentre tu camines d’un cantó a l’altre gràcilment, contemplant tot el paisatge que tan vas estimar.

Sobtadament gotes de pluja cauen cristal•lines i en voler prendre-les entre les mans, esclaten en efluvis i llampurnes que esdevenen mars, glaceres i foc que es dispersen més enllà de l’horitzó.

Comença a fredejar. Els frarets s’han aturat al cim d’unes roques per descansar i aprofites per acaronar i agombolar-los manyagament. A poc a poc el sol davalla sense fondre’s i la son et comença a vèncer fins adormir-te plàcidament al seu costat.