Són gairebé les tres de la matinada. L’avió comença el descens cap a la pista d’aterratge de l’aeroport. Una pluja fina cau continuada i tot i ser l’hora que és, és de dia i el cel és de color d’argent.
Un cop fora de l’aeroport, la sensació és estranya, ets en un altre món, en una altra dimensió. És la imatge d’un paisatge lunar que atrapa.
Aquesta és la impressió que un sent quan trepitja per primer cop el país del gel i del foc. Estic parlant d’Islàndia.
Islàndia, és una illa situada a l’extrem nord del continent europeu. Banyada per les aigües de l’Atlàntic nord, té una extensió de 103.000km2. La població només ocupa un 21% del territori islandès i la major part habiten a la capital del país Reykjavik, que en la llengua islandesa significa “badia fumejant”.
I fins i tot també en aquesta illa tan bonica i viu en Chús, un barceloní de 49 anys, divorciat i pare de tres fills, que fa poc més d’un parell de dècades que va decidir instal·lar-s’hi definitivament, per tot el que representa Islàndia, el paisatge, la qualitat de vida, la tranquil·litat... després d’haver-hi viscut un parell d’anys allà quan era jove. En Chús treballa com a professor d’ informàtica a l’ Escola Politècnica de Reykjavik, i als estius exerceix de guia turístic.
En Chús, és un home sensible, amant de la natura. Li agrada la pau i la serenor que és respira en tot el país, i guarda un cert punt de misticisme que de ben segur forma part de tots els islandesos.
Chús, què et va atreure d’Islàndia per establir-t’hi definitivament?
La tranquil·litat, el fet de sentir-me segur, la possibilitat d’estudiar i ampliar coneixements, la mentalitat islandesa, el país, obrir la ment a noves experiències etc.
Pots fer-nos cinc cèntims de com és la mentalitat islandesa?
Els islandesos, com a bons nòrdics, són força tancats si els comparem amb els espanyols, tot i que són amables i hospitalaris. El seu nivell cultural és bastant alt, llegeixen i viatgen molt per la qual cosa la seva visió del món és més amplia. En els darrers 15 anys, degut a l’augment del seu poder adquisitiu, s’han internacionalitzat encara més i, al mateix temps, s’han tornat més orgullosos i s’ha reduït l’ interès pels altres, és a dir, són molt més egoistes. Ara amb la crisi dels darrers mesos la seva autoestima ha disminuït i tal vegada això pot produir un retrocés a les arrels.
La major part de la població viuen a Reykjavik, la capital d’Islàndia, o si més no, s’estableixen en pobles de la costa islandesa, com tu que vius a Hafnarfjörour (un poble de 22.000 habitants). Com és la vida quotidiana durant a l’ hivern?
Més o menys com a l’estiu, la gent surt a treballar pels matins, arriben entre les cinc i les sis a casa , fan el sopar (aquí se sopa cap a les set) i després els que surten van a visitar els amics o la família, i els que no surten, miren la televisió o fan feina de casa.
Una de les moltes explicacions que ens vas fer durant el viatge, va ser el fet de que no existeixen ni la primavera ni la tardor a Islàndia. Ens pots explicar aquest fenomen?
En realitat si que existeixen, però no com els coneixem nosaltres. L’ hivern a Islàndia és força llarg (entre cinc i sis mesos) i l’estiu entre 2 i 3. Els 3 i 5 restants poden variar segons els anys, a l’abril o a l’octubre pot fer molt fred o bones temperatures depenent de l’any. A més a més, els islandesos no saben mai quan comença l’ hivern o l’ estiu, no n’hi han dies marcats al calendari islandès.
Ara fa uns mesos un terratrèmol va sacsejar l’illa. Com viviu els islandesos aquesta situació?
Els grans terratrèmols (6-7 a l’ escala de Richter) succeeixen cada 50 o 60 anys però en tenim molts de petits (<4) regularment. Forma part de la nostra vida, t’ acostumes a notar-los i no t’afecta gaire. Les cases estan ben fetes i gairebé mai es produeixen víctimes. Ni en els més forts.
Un dels plaers que teniu a Islàndia, són les piscines d’aigües termals a l’aire lliure. Quin és el sistema pel qual l’aigua és manté calenta encara que a fora hi faci molt fred?
L’aigua a Islàndia és molt barata i es recull del subsòl. Les piscines mantenen la temperatura perquè l’aigua brolla contínuament, a més utilitzen termòstats. Les temperatures no són tan baixes com un imagina.
Al sud del país, s’hi troben les típiques cases de “torba”. Ens pots dir quina funció tenien i/o tenen aquestes cases? I com és construïen?
A Islàndia no hi ha pràcticament arbres per la qual cosa els antics habitants havien d’utilitzar els mitjans als quals tenien accés. Les cases de turba mantenen la temperatura i la seva construcció és barata. La turba són blocs d’herba seca que, col·locats com les totxanes, s’apilen formant parets. Els sostres eren generalment de fusta i es cobrien amb herba.
Si algú vol viatjar a Islàndia, quins llocs recomanaries per veure?
Tot el país és molt bonic i diferent. Recomano de 2 4 setmanes perquè Islàndia és una illa gran i té moltes coses per veure. Personalment el nord i el sud m’agraden molt encara que l’ interior té el seu encant místic. Si t’ agrada fer trekking Islàndia té una oferta enorme de llocs on no et trobes gairebé a ningú.
Màgica, misteriosa, potser enigmàtica... No ho sé. Islàndia, té l’embruix d’una illa encantada enmig de l’ Atlàntic Nord. Un lloc de pelegrinatge per tots aquells que cerquen un recés de benestar i harmonia amb la natura més indòmita i salvatge, perfectament sincronitzada amb la moderna i cosmopolita Reykjavik.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada