 |
| Mohamed Soulimane és integrant de l'Orquestra Àrab de BCN |
ENTREVISTA A MOHAMED SOULIMANE
Dues terres properes i llunyanes en l’espai i el temps. La primera aroma de palmeres, dunes i sabors exòtics de somriures ametllats. L’altra és la terra promesa del benestar i la prosperitat. El mar que les uneix pel cordó umbilical s’endu el lament profund d’aquells que solquen enmig de les onades on a cada espurna s’hi troben un nom, una història, i un bri d’esperança.
La immigració és un dels temes fonamentals en la música de l’OAB (l’Orquestra Àrab de Barcelona). Aquesta formació creada formalment l’any 2005, està formada per músics del Marroc, Grècia i Catalunya. En Mohamed Soulimane és l’ànima d’aquest grup . Nascut a Xaouen (Marroc), va estudiar violí en diversos conservatoris del país a més de col·laborar amb diferents músics de la seva terra. L’any 1995 va arribar a Catalunya on va continuar la seva trajectòria com a músic professional juntament amb artistes de casa nostre i amb d’altres formacions de diferents cultures.
La Orquestra Àrab de Barcelona té editats dos discs Baraka i Maktub on a més de cantar-li a la immigració, les seves lletres expliquen que l’ islam simbolitza pau i amor.
Amb el seu català impol·lut, en Mohamed ha tingut l’amabilitat de respondre algunes qüestions sobre la seva formació, la immigració i la religió vistos des de la seva pròpia experiència i que crec que no deixaran indiferent a ningú.
Com va sorgir el projecte i amb quina finalitat és va crear l‘OAB?
La finalitat, primerament és artística i després té una vessant sociocultural. Inicialment el projecte és va crear l’any 1998, però la falta de músics i d’una persona que endegués el projecte cap a un nivell de professionalitat important, aquest es va haver d’aturar i després dels atemptats de Madrid, vaig decidir que era el moment oportú de remuntar el grup.
Què és el que transmeteu a través d’aquesta vessant sociocultural?
El que pretenem és presentar una cultura nova a la gent d’aquí, treballar per una bona integració per les dues parts, dir als immigrants que han d’aprendre a respectar sense haver de perdre la seva identitat...
Baraka és el nom del vostre primer treball discogràfic. En ell canteu en les llengües catalana i àrab. Com va acollir el públic aquesta fusió de les dues llengües?
En un primer moment, el públic era molt reticent, però després de veure de com aquesta formació en la seva majoria de músics àrabs era capaç de cantar en català i no tan sols això si no també representar a Catalunya en diferents esdeveniments culturals fora del país. A partir d’aquest moment vem aconseguir un públic molt fidel al nostre estil.
Quin és el proper projecte que teniu entre mans?
Actualment el projecte és d’editar el tercer disc tot i que encara no en puc dir gairebé res encara no tenim el nom i ara per ara estic parlant amb artistes internacionals per a possibles col·laboracions.
Ets l’autor i compositor de la banda sonora de la pel·lícula Said (1999) que tracta el tema de la immigració i on també vas treballar com actor. Quins records tens d’aquesta experiència?
En tinc molt bons records perquè vivia la pel·lícula en el moment del rodatge i quan acabava, continuava vivint-ho en aquest cas de manera real, al carrer. Per a mi, no hi havia cap diferència entre el rodatge de la pel·lícula o viure el dia a dia al carrer. Tot era el mateix, simplement l’únic que canviava era que una era rodada amb càmeres i l’altra no.
Fa prop d’una quinzena d’anys que vius a Catalunya i estàs perfectament integrat. Explica’ns quina ha estat la teva experiència com a persona immigrada provinent d’un país amb uns costums i tradicions diferents als nostres.
La experiència és molt rica, dolorosa estranya, interessant, enganyosa, misteriosa.... el més important és que de cadascuna d’elles he aprés molt.
Tu ets musulmà i per tant l’ islam és la teva creença religiosa. Actualment la visió que es té de l’ islam en la societat occidental és negativa i no en poques ocasions provoquen reaccions i prejudicis equivocats que no ajuden gens a la tolerància i al respecte entre els éssers humans. Que els diries tu a aquestes persones que tenen una imatge distorsionada de l’ islam?
Pobres, incultes, limitats, víctimes d’una societat que s’anomena “primer món” a diferència de les altres creences l’ islam treballa per a la unió de les persones, perquè tots som iguals. Els altres treballen sempre per a separar el món en parts, el primer i el segon, el ric i el pobre, l’útil i l’inútil quan han saquejat tot allò útil dels països que ells anomenen inútils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada