A REVEURE CHÚS!!!

Si la memòria no em falla a la tardor del 2009, va sortir publicat un escrit en aquesta mateixa revista sobre un viatge que havia realitzat l’any anterior. Islàndia. En ell a més de descriure les sensacions que hom té quan trepitja per primer cop aquesta terra, vaig aprofitar la avinentesa per entrevistar en Chús –el guia- que durant una setmana va delectar-nos amb explicacions sàvies fent-nos partícips en conèixer i estimar aquesta illa del gel i del foc misteriosa i enigmàtica però plaent.

ELS EMBERÀS

És el segon dia de la nostra estada a Panamà. Aquest matí el dedicarem a visitar el Parc Nacional de Chagres, que es troba a poc més d’una hora de camí de la ciutat de Panamà, situat entre les províncies de Panamà i Colón. Allà tindrem l’ocasió de veure i compartir costums i tradicions d’una de les set ètnies que conformen el panorama social i cultural d’aquest petit país de l’Amèrica Central. Els emberàs. A Panamà hi ha tres enclavaments d’aquesta comunitat indígena i en total conformen una població aproximada de 35.000 habitants.

Sortim a dos quarts de nou del matí de l’hotel. Després de passar per alguns carrers de la ciutat de Panamà - la capital del país - enfilem per la carretera Transístmica que ja no abandonarem fins arribar a un indret del riu Chagres on hi ha un embarcador. El minibús en el que viatgem s’atura i baixem cap a l’embarcador. Un grup d’homes emberàs ens espera amb piragües de fusta pintades de groc i verd que actualment estan motoritzades. Abans de pujar a l 'embarcació contemplo durant uns instants el paisatge bellíssim del riu Chagres i al fons la frondositat i verdor de la selva del Parc Nacional composta per una part de bosc tropical plujós i una altra part de bosc sec.