Recordo que en diverses ocasions quan parlàvem em deies que jo donava lliçons a la gent amb el meu exemple. Ara sí que és el meu torn per a explicar que tu si que vas saber donar-nos una lliçó de vida acceptant amb enteresa i serenor una de les qüestions més difícils d’enfrontar que té l’ésser humà: La mort.
Fa poc més d’un any i mig que ja no ets físicament entre nosaltres, però el record encara és viu i espero i desitjo que perduri sempre, perquè és una de les formes més belles de dir que encara ets viva entre nosaltres, en els nostres cors i pensaments.
El càncer va ser la causa de la teva desaparició. Feia gairebé tres anys que se t’havia manifestat aquesta malaltia i fins el darrer moment ho vas portar amb una dignitat inusual en la nostra cultura.
Recordo que quan vas estar hospitalitzada a Barcelona una de les coses que vas decidir era acomiadar-te en vida de la gent que estàvem propers a tu. La tarda que em va tocar a mi, mentre anàvem parlant se m’anava posant un nus a la gola i quan vaig acabar de parlar les llàgrimes em lliscaven cara avall descarregant d’aquesta manera tot el pes retingut fins aquell moment.
No eres religiosa, però et senties atreta per les cultures i creences orientals i en especial pel budisme la qual cosa et va donar l’oportunitat de tenir una altra cosmovisió de la vida i de la mort diferent a la que es té habitualment aquí. Creies en una altra vida després de la vida terrenal, i havies aconseguit transmetre amb saviesa l’espiritualitat que havies assolit amb els anys de coneixement i treball personal buscant l’equilibri entre el cos i la ment. Aquesta manera d’entendre la vida et va ajudar a viure sense sentir el dolor físic i
psíquic de manera visible i sabies estar en pau i harmonia amb tu mateixa i de cara als demés.
Sé i tinc clar que ens tornarem a trobar en un futur no gaire llunyà (doncs la vida és breu i passa de pressa) en aquesta vida eterna, en la qual molts hi creiem conscientment, i on de ben segur seguirem explicant-nos totes aquelles lliçons que ens quedin pendents en el tinter.
Novembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada