dimarts, 19 de març del 2013

UN RECORD PER A LA MEVA FAMÍLIA



Si els gossos no van al cel quan mori vull anar allà a on ells van.
Will Rogers comediant (1879-1935) nord-americà


Aquest escrit que segueix a continuació és per a tu Gina. Des de el record i la estimació que  sentim la teva familia, i que de ben segur allà a on estas també sents i segueixes tenint els mateixos sentiments vers nosaltres, i per aquesta raó, vull transmetre les paraules que ens hauries dit si haguessis pogut parlar. Tot i això sempre et feies entendre quan volies i/o necessitaves alguna cosa...

Durant 10 anys ens has regalat moltes, moltíssimes alegries més que dolor i tristesa. Però els mals moments ho va esborrant el temps.

Així doncs, nosaltres rebem amb tot l’amor del món , aquestes paraules que ens fas arribar des de allà a on estas en aquesta carta.


Hola família,


Sí. Sóc jo la Gina. I ara que fa un temps que estic lliure de qualsevol patiment he decidit d’enviar-vos aquesta carta perquè tinc el deure de dedicar-vos unes paraules més que merescudes a tots tres.
En primer lloc, vull agrair-vos amb tot el meu amor, aquests 10 anys que he compartit amb vosaltres i que he estat una gosseta molt feliç i sé del cert, que també us he encomanat aquesta felicitat a tots vosaltres. He anat de viatge amb vosaltres, m’heu cuidat amb molt d’amor i molta cura en els moments bons i dolents i a més a més, perquè no dir-ho, heu estat una família exemplar en tots els aspectes.
Aquí a on estic ara, he conegut a d’altres gossets i d’altres animalons que no han tingut la mateixa sort que jo, doncs molts d’ells han estat abandonats i/o maltractats, cosa que us honora ja que des de que vaig arribar, sempre he estat una membra més de la família com ha de ser.
Així mateix, he conegut als meus altres “germans” en Milú i la Chips la primera gossa que vau tenir. Amb ells ens ho passem molt bé jugant sense haver de pensar en res més.
Tambe´m’he fet amiga de la Lua, la gateta que durant uns anys va ser la vostra amiga i que us feia companyia els caps de setmana. Per cert, una de les coses que més ens agrada fer es foragitar els ocells quan s’interfereixen en el nostre camí.
Així doncs, no cal que patiu que estic molt contenta per tot el que us estic explicant ara. Fins i tot, quan vau prendre la difícil decisió de no allargar-me més l’agonia. Sé que vau fer el millor per a mi i per a vosaltres. Heu de tenir clar, que jo hauria estat malament i estava clar que no hauria durat gaire temps més. Tan de bo amb les persones es pogues fer el mateix quan ja no hi ha res a fer davant una situació irreversible.
Per últim, no creieu que us he oblidat ans al contrari aquí a on estic seré sempre amb vosaltres. Ull que us estic vigilant…
Tres llepadetes per cadascú de vosaltres com vaig fer amb la Montse hores abans de deixar-vos terrenalment. Us estimo i estimaré sempre.

Gina.

Gina

Milu
Lua