XESCO BOIX

Estimat Francesc,

o millor dit “Xesco”, que era el diminutiu amb que tothom et coneixia.

Enguany farà un quart de segle que ens vas deixar físicament però dins dels nostres cors, el record de la teva bonhomia, d’una mirada bondadosa,i la teva lluita per aconseguir la pau i la llibertat en temps difícils encara perdura.

Sempre et recordarem per la gorra que duies posada al cap, les ulleres gruixudes i la guitarra amb la que delectaves a petits i grans amb les cançons que de primer havies aprés als Estats Units de la mà d’aquells cantautors (Baez, Seeger, Peter, Paul and Mery...entre d’altres) que com tu volien canviar el món d’una manera més pacífica i més justa i humana. 

La primera vegada que et vaig veure actuar, va ser al barri de Montbau on vaig viure bona part de la meva vida. Aleshores tenia deu anys i en aquells moments duia la cama enguixada i tu des de l’escenari em vas adreçar unes paraules i a la fi de la actuació vas venir cap a mi i vas posar el teu nom amb la teva lletra menuda i bonica al guix que hauria de portar força temps.

Enguany molts nens i nenes i adults gaudiran de nou amb l’ampli ventall de cançons que vas deixar en herència, a la festa de la Tamborinada on tantes vegades havies actuat .

Una abraçada forta Xesco allà on siguis i segueix demanant la pau i la llibertat dels pobles per a poder conviure amb dignitat. 

QUATRE COSES D’EN XESCO:

Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva, Francesc (Xesco) Boix i Masramon fou un gran comunicador, especialment entre els infants.

Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk (1966), que adaptà temes dels EUA i en creà de nous. Després formà el grup Ara va de bo (1971), que se centra en la cançó infantil, recuperant i creant temes populars catalans.

Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà. Gravà discos i cassets (trenta-cinc en total) i publicà deu llibres.

Fou amic de Pete Seeger, de qui adaptà moltes peces, i un gran admirador de Woody Guthrie. Xesco Boix i Masramon va ser el pioner de l’animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors, per això el seu material continua vigent. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.