divendres, 5 d’abril del 2013

RECORDANT MARIA LAFITTE LA VEU DELS POETES D’OCCITÀNIA I CATALUNYA


Estimada Maria,
Així era com a tu t’agradava que t’anomenéssim els qui et coneixiem.
Feia molt de temps que no sabia res de tu, però quan vaig sentir per la televisió (ja fa uns quants anys), que ens havies deixat orfes de la teva presencia física, vaig restar uns minuts sense dir res. Ens vem mirat amb la mare la LluÏsa Celades de la Roda, una associació per a la qual moltes vegades anaves a cantar als infants dels barris d’exclusió social, i varem començar a parlar de tu tot recordant un munt de coses teves.

Ens vas deixar orfes de la teva presencia, però no passa el mateix amb la teva veu clara i diáfana amb la qual captivaves al públic que et venia a escoltar.
Recordo que fa anys, quan jo començava a tocar l’acordió diatònic, et feia molta il·lusió que toquès amb tu. I així va ser.Vaig participar algunes vegades amb d’altres músics que actuaven amb tu en aquelles èpoques, com en Toni Xuclà, en Lautaro Rosas o en Jordi Rallo. I recordo com si fos ara que una de les primeres vegades en una actuació, vaig tocar molt nerviosa una masurca canària, una de les primeres peces que havia après amb l’acordió. Sortosament en Jordi Rallo em va acompanyar amb les tables índies i m’en vaig sortir prou bé.
Els darrers anys et vas dedicar de ple a fer-nos conèixer la música dels trobadors i dels joglars de l’època medieval d’Occitània i també cantaves a diversos poetes de casa nostra, amb poemes ben escollits amb música ben adient per a cada tema.
Els inicis de la teva carrera profesional va començar amb la Nova Cançó i temps després vas formar part del grup Ara va de bo juntament amb en Xesco Boix, Josep Maria Pujol i en Jordi Roura. Cantàveu cançons per a la mainada, cançons que jo havia cantat de ben petita. Encara guardo a casa alguns d’aquells discs i, tot i que fa temps que no els escolto, si que els vaig fer servir perquè la mainada de la meva familia gaudís de la vostra música.
Estimada Maria, vas volar cap a un món desconegut, però n’estic del tot segura que és un món ple de pau i harmonia. De ben segur que allà a on ets, un cant d’ocells sublim arribarà sublim a les nostres oïdes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada